Entrevista Jaume Balgueró SITGES 2005

‘Em sento més còmode creant personatges femenins’


Porta més de tres hores fent entrevistes al hall d’un hotel però no perd el somriure ni la paciència. Jaume Balagueró (Barcelona, 1968) és el director més fantàstic de Catalunya. Balagueró acaba d’estrenar ‘Frágiles’ que compta en el seu repartiment amb Calista Flockhart.

A Frágiles hi ha un univers molt femení. Creus que les dones tenen un ‘sexto sentido’?
Les dones em semblen molt més estimulants, profundes i interessants que els homes, no sé per què. Per aixó sempre em surten personatges femenins, em sento més còmode tot i ser un home. Em resulta un repte molt més interessant. Potser sí que les dones de la pel·lícula tenen un punt més sensitiu a l’hora d’afrontar fenòmens com els que passen a Frágiles.

Com ha estat el feeling entre les actrius i el director ?
Molt bó. Hi havia una relació molt íntima entre tots. Tothom estava molt implicat i treballava com un conjunt. La Calista és molt amable i va trobar-se molt agust des del principi amb mi i amb l’Elena Anaya.

Has rodat a un antic Hospital a Terrassa. El complex està dins una zona de creixent importància a Catalunya: Terrassa Ciutat Audiovisual.
Del projecte de ciutat audiovisual (convertir el complexe arquitectònic en platós i escenaris) és molt interessant. Fa temps que ho coneixo. De fet, l’hospital abandonat que apareix Frágiles ja havia estat present a Los sin nombre. Crec que aquell edifici ja tenia una vinculació anterior amb el món del cinema, estava predestinat a sortir a la pantalla gran.

Ets un dels